La meva llista de blogs

dilluns, 25 d’abril del 2016

Del blog a la web! Canviem d'adreça





Lectors al tren! És un projecte de dinamització de la lectura que ofereix maletes plenes de llibres a escoles, instituts, centres cívics, centres de psicologia, institucions i organismes que necessitin tenir assessorament de llibres infantils i àlbums il·lustrats sobre un tema en concret.

Un cop em dieu el tema que voleu treballar, us preparo una maleta plena de llibres i vinc i us els explico. De la selecció que jo he fet, podeu triar els que vulgueu adquirir per a la vostra biblioteca o classe i jo mateixa us els serviria i entregaria amb la factura corresponent emesa per la llibreria de referència que ens els serveixi. Bàsicament els llibres provenen de la llibreria Racó del Llibre de Rubí ja que és la llibreria a la qual segueixo vinculada i amb la qual col·laboro.


Cal aclarir, però, que aquesta selecció que es fa no està vinculada a cap editorial en concret i que l'únic criteri a l'hora de fer-la és que els llibres siguin de qualitat, per la qual cosa, passen per un cribratge rigorós i selectiu, de manera que TOTS els llibres que hi haurà en la maleta tenen uns continguts literaris, artístics i educatius contrastats i fiables. Aquesta acurada selecció i els coneixements que es requereixen per a aquesta especialització i les hores de feina que comporta, no suposaran cap cost addicional al preu final dels llibres.

De maletes se'n poden fer de tots els temes que se us   acudeixin: emocions, viatges, alimentació, discapacitats,  diversitat, higiene, hàbits, treure bolquers, bullying a l'escola, pèrdua d'un ésser estimat, animals, còmics, humor, avis, arquitectura, art, poesia, teatre, família, mascotes, l'espai, la natura, el clima, les cases, un autor en concret, un il·lustrador, un estil d'il·lustració...les possibilitats són infinites!

El que necessiteu, amb un marge de temps de 15- 20 dies us ho tinc a punt.
Si us interessa només m'ho heu de dir i us ho preparo i vinc.
Si teniu qualsevol pregunta, no dubteu a plantejar-me-la.

Pugeu al tren?


Montse Marcet
montse@lectorsaltren.cat
www.lectorsaltren.cat
Tel 606028304


A partir d'ara el blog estarà inclòs dins de la meva pàgina web, o sigui que ens veiem aquí:

Gràcies per haver seguit el blog fins ara!  Seguiré recomanat lectures per a grans i petits. 
Montse Marcet.

dilluns, 15 de febrer del 2016

UN DE BON ROTLLO (Dedicat a la Teresa S.)

El llibre de la Senyoreta Buncle.
Dorothy Emily  Stevenson
Col. El cercle de Viena
Viena Edicions


Ho confesso, m’he convertit en una dessie!!!
Les dessies, sóm les fidels seguidores dels llibres d’aquesta dona que, malgrat no li van posar fàcil, es va convertir en una escriptora  d’èxit a partir de la publicació del seu primer llibre, aquest que avui comento.


Filla d’un famós constructor de fars, que era cosí de Robert Louis Stevenson ( si el de l ‘Illa del tresor i el Dr. Jekyll i Mr Hyde)  que no volía que la seva filla es dediqués a l’escriptura ni tingués estudis universitaris.


Una mica com la Calpurnia , el personatge de la novel·la L'evolució de la Calpurnia Tate, escrita per Jacqueline Kelly, aquella noia que no es conformava amb aprendre a cosir i a cuinar i volia ser naturalista o biòloga; Dorothy va escriure en secret i l’any 1934 va publicar El llibre de la Senyoreta Buncle, ara editat per Viena, en aquesta col·lecció farcida de meravelles i que va ser el primer d’una cinquantena de novel·les.



“La Senyoreta Buncle, una soltera de poble que ja quarenteja, s’ha quedat sense estalvis i ha de trobar urgentment una solució. I se li acut que podria escriure una novel·la (com si amb una novel·la es pogués guanyar diners!). O criar gallines, una feina que amb tanta ploma no és gaire polida. És per això que acaba triant la novel·la. I resulta que hi té traça, però li falta imaginació. Així que escriu sobre el que coneix millor, els seus veïns, però perquè no es noti tant té la precaució de canviar-los el nom i signar la novel·la amb un pseudònim, per si de cas...Encara que és tan improbable que ningú del poble arribi a llegir el seu llibre!

Així ens descriuen a la contra, els editors aquesta deliciosa i divertida novel·la.. i com ja podeu suposar, i tant que la llegeixen els habitants del petit poblet anglès!
I el rebombori que es munta!

Un llibre dins un llibre, dins un llibre..! Encara que la fórmula no sigui nova, està tan ben construïda i és tan divertit que no us en adonareu que ja l'haureu acabat.

Una novel·la ben escrita, acuradament editada i traduïda per marta Pera Cucurell que us acompanyarà aquests vespres que necessiteu desconectar i endinsar-vos en aquest micromón ple de petites enveges i mesquineses, però també de bona gent i entranyables personatges. 

L'editor, el Sr Abbott, amb la seva visió comercial desencadenarà aquest seguit d'indignacions i situacions un tant còmiques que correran pel poble quan edita aquest Pertorbador de la pau, títol del tot escaient tenint en compte el trasbals que comporta. 
Però, no és cert que la realitat supera la ficció? Doncs aquí ho veurem quan el que passi a la vida real, sigui el que surt a la novel·la i, com si seguissin un guió pactat, els personatges prenen possessió dels seus altre ego de la novel·la.

Agrair a Viena aquesta joieta i demanar-els hi que publiquin, si us plau, les altres dues de la sèrie
Mis Buncle Married i The two Mrs Abbotts.

Que passeu una bona estona! 
A veure si t'agrada Teresa!!

dimarts, 9 de febrer del 2016

RECOMANACIÓ DE JAUME CENTELLES

Avui us passo una ressenya d'un llibre que ha fet en Jaume Centelles al seu blog "La invitació a la lectura" .
Els que en saben en saben molt!
Ens parla d'un llibre preciós Història de la bicicleta d'un home llangardaix, de Fina Casalderrey, editat per Nandibú. 
Amb admiració aquí us la passo.




L’autora d’aquest relat, la Fina Casalderrey, escriu a la dedicatòria “…relat amb gust de pastís de xocolata negra i de suc de llimona amb sucre” i és aquest el gust que et queda quan acabes de llegir la història del nen que té un nom molt gran, Mundo, i que viu en un poble de Terol, Albarracín, amb una mare que muny cabres i fa formatges i un pare, pastor d’un ramat de mil cinc-centes ovelles.
La novel·la comença quan el nen té deu anys i molts somnis al cap. En Mundo és eixerit, intel·ligent i bon jan i un dia coneix a en Camilo, un treballador de la companyia de telèfons que passa pel seu poble instal·lant els pals que aguantaran els fils telefònics. Aquest home, amic del pare del nen, es desplaça amb una bicicleta (la que dóna títol al llibre) que tindrà una importància cabdal en els darrers capítols:
“…tenia una barra central que anava des del manillar fins al seient i de la barra penjava una maleta negra amb la paraula TELEFONOS en lletres majúscules i un número a sota, 217. Tot escrit en blanc. Darrera del selló, al portaequipatges, hi duia molts cinturons curtets i amples….”
La novel·la se situa en els mesos previs a l’esclat de la Guerra Civil on la misteriosa desaparició del pare del nen, situa un escenari on els silencis, les mirades dels veïns, les denúncies, les traïcions i les complicitats formen una teranyina de situacions molt ben explicades, molt sentides i que ens arriben al cor, sense caure en artificis narratius fàcils o previsibles.
El personatge d’en Camilo, el zelador de telefonia, amic de la família, que ensenya al nen a anar en bicicleta i el fa pujar dalt d’un dels pals de telèfons, esdevé clau perquè les seves anades i vingudes permetran que el nen i la seva mare tinguin coneixement del seu pare mitjançant uns llibres que contenen missatges ocults; uns llibres de poesia que són un homenatge a Miguel Hernández (
El rayo que no cesa i Viento del pueblo). També hi ha referències al conte que el poeta va escriure a la presó, sobre paper higiènic, per al seu fill Manolillo (El potro oscuro) sobre paper higiènic.
“El conte acabava dient:
I van anar galopant i galopant i galopant.
Li va semblar una història bonica. La va posar sobre la tauleta amb cura. Aquell paper era fràgil com les ales d’una papallona.”


Una història molt ben escrita, farcida d’imatges poètiques, i que serà una de les lectures comentades en els propers mesos. L’he llegit d’una tirada i crec que és molt recomanable, especialment a partir de cinquè de primària.
El llibre, traducció de l’original gallec 
historia da bicicleta dun home lagarto, el podeu trobar en català publicat per Nandibú, amb il·ustracions de Dani Soms.
Més informació de l’autora a 
http://fina.casalderrey.com/

Si voleu visitar el blog de Jaume Centelles, aquí teniu l'adreça. Us ho recomano!
http://jaumecentelles.cat/








dissabte, 30 de gener del 2016

LES MALETES D'AUSCHWITZ

Avui les maletes que obrirem  són les dels quatre personatges del llibre que treballarem la setmana que ve al Club de lectura Lectors al tren! a la Biblioteca Mestre Martí Tauler.

En Carlo, un apassionat dels trens, la Hanna que passa les nits comptant estrelles, l’Émeline que no entén per què ha de dur una estrella groga a l’abric i en David, que fuig del gueto de Varsòvia amb el seu inseparable violí.

Quatre maletes de les milers que podem trobar a la pila que hi ha a la sala número 4 del 5é bloc, darrera d’una gran vidriera que separa al visitant que avui dia pot anar a Auschwitz, el que va ser un dels camp d’extermini més horrible que coneixem.


Quatre històries de nens jueus que van patir un dels horrors més grans de la història de la humanitat.
Més de sis milions de jueus van perdre la vida en l’extermini nazi. A més d’ells, també van matar als camps de concentració uns altres tipus de persones: homosexuals, gitanos, discapacitats, presoners de guerra, opositors polítics.. No n’hi ha una xifra exacta, però són milions de persones, entre set i onze; això fa un total que oscil·la entre els tretze i els disset milions…
Està molt aviat dit...entre tretze i disset milions.

No serà una lectura molt agradable, però si els nois i noies estan preparats per veure sense immutar-se tota la violència a les sèries, als còmics i als dibuixos animats, potser cal trepitjar la realitat per adonar-se’n de que la violència pot ser utilitzada d'una manera totalment fora de mida i de raó i que cal combatre-la.

El llibre es llegeix d’una tirada i et deixa l’anima encongida, com sempre que veiem o llegim alguna història que té a veure amb l’Holocaust, però ens ha de servir per parlar de la barbàrie de creure’s millor que els altres i amb dret de decidir qui viu i qui no.

Ens acompanyarà l'àlbum il·lustrat de referència del tema, Rosa Blanca de Roberto Innocenti, editat per Loguez.

La història d'una nena alemanya, rossa i de pell blanca, que veu passar per davant de casa seva uns camions carregats de persones, adults i nens, que no entén a on els porten.
Un dels dies, veurà un nen que intenta escapar i que és caçat pels soldats i retornat a dins el camió, aquell dia decidirà seguir-los per averigüar què esta passant.



El que descobrirà l'afectarà tant que serà incapaç d'abandonar aquelles persones i el seu afany per ajudar-les acabarà tenint, també per a ella, terribles conseqüències.


Rosa Blanca és un preciós àlbum que ens servirà per copsar el fred, la tristesa i la por que habitava dins el camp d'extermini.



Un altre bon exemple és l'altre àlbum de Roberto Innocenti La història de l'Erika, editat per Kalandraka, basat en un testimoni recollit per Innocenti d'una noia a la que va conèixer i que li va explicar que ella es va salvar de morir a Auschwitz per que, la seva mare, en un acte de fortalesa i determinació, la va tirar per la minúscula finestreta del vagó que se la emportava, al sentir que fora del vagó hi havia persones que potser l'agafarien.


Altres llibres que tindrem per aprofundir el tema són:
Anna Frank, de Josephine Poole i Angela Barret, editat per Lumen.


El noi del pijama de ratlles de John Boyne, editat per Empúries i La butxaca.
Pastís de xocolata amb Hitler de Emma Graigie, editat per estrella Polar


Si us voleu acostar a la meravellosa obra de Roberto Innocenti, aquí teniu l'enllaç a la seva web, no us ho perdeu!


I prometo que el proper post, serà una mica més alegre.
Tindrem mooolts gats.
Noemí Villamuza. Històrias de Mix, de Max i de Mex


divendres, 22 de gener del 2016

DEL FLANAGAN A L'ALEXIS RODON




“Hauries de posar un Rodon a la teva vida”
BARCELONA MUSEU.jpg
Fotografia d'Empar Calatayud



Amb aquesta frase al principi de La violència justa, la última novel·la de Andreu Martín us enganxareu a la seva lectura i ja no parareu.
La violència justa, justa per partida doble com ell va explicar ahir a la xerrada que ens va oferir a la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí.
Justa per què ha de ser de justícia , i també justa per la mida exacta…
Una trama absolutament addictiva que parla de la violència de gènere, de les venjances personals i de la legitimitat de la utilització de la violència.

Encara no l’he acabat, tot just la vaig començar ahir a la nit, però.. buf, no la puc deixar!
La mestria d’Andreu Martín de situar-nos en aquesta Barcelona actual i despullar-la per mostrar algunes de les seves parts més amagades és indiscutible.

Des dels escenaris de les novel·les del Flanagan, passant per les de la Wendy, Barcelona Connection, Cabaret Pompeya, Societat negra, Les escopinades dels escarabats i moltes altres més, anem descobrint aquesta societat que ens envolta, amb totes les seves parts fosques i terribles, amb els personatges que pul·lulen pel cantó negre de la vida i també pels que ajuden a desenmascarar-los.

Tal com deia Andreu Martín ahir, a l’entrevista a Ràdio Rubí, abans de començar la tertúlia:

La novel·la policíaca és la que millor ens descriu la societat que estem vivint ara mateix, i per tant, si la meva ànsia és la de descriure el meu entorn, el millor camí per a mi, és la novel·la policíaca"





DE PEU PARLANT.jpg


Vam començar parlant del Flanagan, ja que No t'en rentis les man, Flanagan, és el llibre que vam llegir amb els nois i noies del Club de Lectura Lectors al tren! i des de No demanis llobarro fora de temporada fins a Els bessons congelats el personatge del Flanagan ha anat explicant a varies generacions de lectors que, si volem, amb les nostres accions, podem fer alguna cosa per millorar la societat en la que vivim.
M’encanta el missatge positiu que traspuen les novel·les d’aquest autor, amb la seva filosofia vital i de lluita contra les injustícies. 
Com diu en la seva columna del diari Ara d’ahir dijous Carles Capdevila titulat ¿Serveix de res el periodisme de denúncia?:


“El circuit en què ens escandalitzem però anem assumint que les coses continuïn o empitjorin requereix que pensem diferent. Si tenim com a missió transformar la societat, la nostra feina no s’acaba quan ho hem dit, sinó quan ens han entès”

Aquesta missió se la fa també seva Andreu Martín, i, per extensió jo mateixa, intentant que els nois i noies que llegeixen els llibres que triem pel Club de Lectura, els converteixin en persones que pensen i que vulguin, de veritat, transformar la societat en un lloc més just i equitatiu.

Moltíssimes gràcies a Andreu Martín pels seus llibres!



dilluns, 14 de desembre del 2015

PER NADAL, LLIBRES PER A TOTHOM


És costum per Nadal recomanar llibres per regalar, demanar i compartir aprofitant que hem de fer i ens han de fer regals.
Com diu Alberto Manguel en el llibre que comparteix amb el fotògraf Álvaro Alejandro, Para cada tiempo hay un libro, editat per Sexto Piso, i tal com ens diu el títol, hi ha un llibre adequat per cada dia, per cada estat anímic i per cada moment de la vida.
Malgrat això, no hi ha receptes universals, ja que cadascú de nosaltres llegim de maneres diferents i busquem i trobem en els llibres mirades i experiències úniques i particulars i hi haurà tantes històries com lectors.
En qualsevol cas, tenim bons llibres per recomanar i que cadascú s'hi capbussi a la seva manera i hi trobi allò que hi vulgui agafar.

Jo compartiré amb vosaltres els llibres que he llegit últimament i que m'han arribat al cor i que com diu Agustín Fernández Paz en el relat "Un rio de palabras" necessito compartir:
"...cuando leí uno de esos libros que me conmueven y me devuelven la alegría de vivir. Al acabarlo, me asaltó otra vez ese deseo que simpre siento en esos casos: telefonear a los amigos, salir a gritar en medio de la calle, proclamarlo a todo el mundo. Decirle a la gente que no puede seguir viviendo sin leer un libro así, hay demasiada belleza en él para ignorarlo".

Explora 
Aaron  Becker.
Editorial kokoro

És una llàstima que la traducció del títol no sigui una mica més fidela l'original, Quest,  ja que Cerca s'ajusta més a l'esperit de la història que ens expliquen sense paraules.

Explora és la continuació de Imagina
(Journey en l'original), el llibre que va guanyar el premi Caldecot 2014 . 
Aaron Becker ha treballat en pel·lícules com L'Exprés polar o Cars i podem reconèixer el seu estil característic i un univers imaginatiu fabulós.

La nena que a la primera part troba un llapis màgic que li permet viatjar a un món meravellós, té en aquesta segona part, un acompanyant que porta un llapis d'un altre color per dibuixar i amb ell obrir portes, construir ponts i tot el que calgui per poderla seguir en les seves aventures.
Veieu un tast en aquest booktrailer i penseu en regalar aquesta joia a qualsevol lector d'imatges, tingui l'edat que tingui i obriu-li una porta a una aventura màgica i fascinant.



Les imatges són espectaculars.
El llibre és ple de referències a altres històries i cadascú hi trobarà el que li dicti el seu bagatge lector. En voleu alguns exemples que em venen a la ment?

 el Flotante de David Wiesner, editat per Océano.

On descobrim altres mons, a prop però invisibles i que podem observar gràcies a una màquina de fer fotos submarines.





o el Harold i el llapis lila de Crokett Johnson, editat per Jaguar.


Tomàs i el llapis màgic, de  Ricardo Alcántara, editat per Baula.

el Zoo d'en Tonet de Juan Berrio, editat per Bang edicions...... 



El cavall màgic de Han Gan de Chen Jiang Hong, editat per Joventut.

 A tots aquests hi surten llapissos màgics que tenen el poder de  donar vida a allò que dibuixen. I tu, que hi trobes?


Macavity.
T.S.Eliot. Il·lustrat per Arthur Robins. 
Editat per Lata de sal a la col·lecció Gats.

Macavity està basat en un dels poemes humorístics felins que va escriure T.S.Eliot i que més tard, es va convertir en el musical Cats que es va estrenar a Londres l'any 1981.

Macavity és un gat ataronjat inspirat en el personatge del professor Moriarty de Sherlock Holmes, així aquest gat astut i bandarra, comet els seus actes delictius i sempre se n'escapa...


"Quan vas a l'escena del crim....
en Macavity no hi és!"

La sonoritat dels texts, la simpatia de les il·lustracions, la ironia del personatge,  us robaran....el cor!  Aquest gat misteriós us encantarà.

Lata de sal és una editorial especialitzada en dues col·leccions:
La col·lecció Vintage que recull llibres editats a tot el mon fa més de 30 anys, premiats i de referència als seus paisos i fins ara mai editats al nostre.
La col·lecció Gats reuneix llibres il·lustrats sobre gats, llibres de tot arreu del món amb protagonistes enigmàtics, curiosos, sorprenents i elegants.
M'encanta obrir cada llibre d'aquesta editorial, sempre té una llauna  a les guardes del principi que s'ha d'obrir i on explica d'on ve la història que ens explicaran, un joc deliciós!

Album per a dies de pluja
Dani Torrent
Edicions Cal·ligraf.

El nou àlbum d'en Dani Torrent és una meravellosa història que ens parla de valorar els moments valuosos  i a preservar-los. Compartir amb els altres i donar importància a les atencions rebudes, a els jocs, a les rialles, a les complicitats
El protagonista d'aquesta història acaba de rebre de regal d'aniversari una càmera de fotografiar i amb l'intent de captar les estampes d'aquest dia de celebració veurem els moments entranyables, divertits i emotius  de l'últim dia de les vacances. No són els regals materials el que més importa, són les emocions compartides i la tendresa que traspua cada imatge, el que valora el petit fotògraf que va  captant i congelant els moments especials que, al llarg del dia del seu aniversari van desfilant per davant seu.

Les imatges, ambientades amb vestuari i elements que recorden els anys 20 i 30, són fets a l'aquarel·la, guaix i llapis sobre un paper crema que li aporta un toc nostàlgic i que ens traslladen a un espai de les nostres memòries on hi caben els oncles divertits, les germanes protectores i els pares despreocupats.

En cap moment és fa cap referència al fet que el protagonista vagi en cadira de rodes, només la imatge ens informa de la discapacitat del fotògraf mostrant-nos una absoluta normalitat en tots els aspectes de la vida del nostre protagonista. 





En Dani Torrent li dona aquest toc màgic a la il·lustració dibuixant aquest  "raig de llum" que surt de la màquina de fotografiar com si veiéssim l'espai que avarca la instantània quan tira la fotografia.

Un bellíssim àlbum de fotos per compartir amb tota la família.



Tania Val de Lumbre.
Maria Parr
Il·lustracions de Susana Celej.
Editat per Nórdica.

Nórdica, l'editorial dels llibres cuidats, seleccionats i amorosament il·lustrats, comença una nova col·lecció de llibres infantils. 
Estem d'enhorabona!
He sentit comparar a la protagonista de la història amb la Pippi Calcesllargues, però jo li trobo més diferències que semblances.
La Tania és entremaliada si, però té molt en compte els sentiments dels altres, és sensible, passional, entregada i busca, per sobre de tot, la justícia  en els seus actes i en els dels altres. 
S'enfada quan no li expliquen la veritat i és capaç d'enfrontar-se a les seves pors més terribles per ajudar als qui estima.
És valenta, un xic temerària i forta com un roure i la neu i el paisatge que l'envolten formen part del seu esperit indomable, però poètic i tendre. 
La seva màxima és "Velocitat i autoestima" i aquest crit de guerra ressona per la vall quan es llança amb els esquís.

És pellroja i te pigues, però no porta trenes, sinó una melena salvatge i enlluernadora que la fa molt especial.
Li agrada la música, però no qualsevol i es capaç de captar la màgia d'un violí que traspua sentiments i que parla sense paraules.
La Tania té pares, el pare la deixa campar lliurement pel la vall, li té confiança i la respecta, la mare, estudiosa de l'Antàrtida i dels efectes del canvi climàtic, passa molt temps fora de casa, però truca per telèfon, escriu, i la seva protecció plana per la vida de la Tania d'una manera molt subtil. 
I després està en Gunnvald, és el seu veí de 74 anys i el seu millor amic.
Tot plegat, una combinació entranyable amb aquest vent gèlid que surt de les pàgines  però que ens escalfa amb el gran cor d'aquesta nena tremenda i sensible i que recordarem sempre gràcies a les il·lustracions de Susana Celej, aquesta il·lustradora polaca afincada a Barcelona des de els sis anys que és una artista de l'aquarela o guasch sobre paper. 
Les seves imatges són molt especials, aquesta pàtina que les envolta i que les fa suaus ja les vam trobar en les il·lustracions de l'emotiu Hachiko, el gos que espera, les recordeu?

Aviat us  faré cinc centims dels llibres de narrativa que he triat per recomanar per Nadal, ara ja no em puc entretenir mes.
Em criden per sopar!