La meva llista de blocs

divendres, 25 de setembre de 2015

COM ENAMORAR-SE SENSE PRENDRE MAL


Fins ara només hi havia una autora que feia que, quan surt un dels seus llibres, ho deixes tot i em submergís en els seus personatges, que deixes de banda qualsevol llibre que estigues llegint i ràpidament busqués un lloc amagat per poder aïllar-me del món i gaudir de les seves paraules i era Anna Gavalda. 
Ara ja té una companya,  Susie Morgenstern.



Susie Morgenstern és l'autora del llibre que m'he acabat aquest matí Com enamorar-se sense prendre mal i també també del llibre  Cartes d'amor de 0 a 10 anys,  ja us n'he parlat un parell de vegades, és un dels finalistes a l'Atrapallibres d'aquest any i fins ara era un dels llibres per joves que jo trobava més especial i encantador i que he recomanat a tort i a dret per lectors i lectores grans, petits i mitjans. 



Els seus llibres són allò que m'agrada tant de dir, de "bon rotllo", però no només això. Són reflexions sobre les coses importants de la vida, són paletades d'optimisme, però exposades amb un tendresa i una delicadesa que fa posar la pell de gallina. Tan el de Cartes d'amor.. com el de Com enamorar-se... són llibres de capçalera per a totes les edats, per gaudir-los sense presses i per compartir-los després amb la resta de la família.
L'autora ja ho diu: " jo no escric només per a nens, escric per a tothom!"



Com enamorar-se sense prendre mal, és un decàleg de com conservar l'amor de la teva parella, de com lluitar per no perdre allò que ens dona vida i ens omple de benestar. És un cant a la vida i al goig de viure-la com vulguem, cadascú amb les seves personals i intransferibles particularitats. 
És una lliçó de tolerància i de respecte a la diversitat, de barreja de cultures i de respecte a la memòria dels avantpassats i a la història de la família com a unitat,  però també com a pertinença a una comunitat.
És un revulsiu contra els egoismes personals i col·lectius. És un manual de solidaritat i d'amplitud de mires... és tantes coses!

Aquestes dues autores tenen en comú aquest visió optimista de la vida, aquesta perspectiva esperançadora, però no d'una hipòcrita visió de fals i perpetu optimisme, sinó d'un de real, d'un que ens parla de que la vida, de vegades és terrible, dura, complicada, difícil; però que també pot ser preciosa, tendra, acollidora, amable, agraïda i que val la pena aprofitar-ho quan ens ve una tongada d'aquestes.



La primera vegada que vaig llegir un llibre d'Anna Gavalda ja em va semblar que m'omplia de goig, que el podia recomanar sense por, era 35 quilos d'esperança, (el vam treballar el curs passat al Club de lectura a la Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler) després vaig descobrir una novel·la per adults Junts i prou, i va ser com si, en una habitació fosca com la nit, s'hi encengués un llum brillant i meravellós. 
La història de quatre persones que viuen en el mateix edifici i que, malgrat estan passant tots quatre per una situació difícil i complicada a les seves vides, la tendresa, l'amistat, l'amor i la solidaritat acabaran estabilitzant i reconfortant -temporalment, es clar, la vida és un continu d'alts i baixos- d'aquests mals tràngols. 
Quan acabes de llegir Junts i prou, no pots evitar quedar-te amb un somriure enganxat als llavis...

  

Aquest llibre va ser el que em va fer crear el prestatge de "llibres amb bon rotllo" que tenia multitud de fans al Racó del Llibre Jove. 
Tanta gent em va donar les gràcies per haver descobert aquest llibres que et deixen bon cos, que t'omplen de calma i et reconcilien amb les persones...!




Després van venir L'estimava,  M'agradaria que algú m'esperés en algun lloc,  El consol  i Billie. 
Aquest és l'ordre en que els vaig llegir, tot i que crec que no és en el que es van editar i no n'hi ha cap que m'hagi decebut.
Sobretot, però, em va encantar El consol, editat per edicions 62.
Tot i que és un llibre al que costa entra-hi al principi, un cop descobreixes que el protagonista parla amb si mateix, i per tant, moltes coses no s'expliquen per què, és clar, ell ja sap de què està parlant, llavors hi connectes des-seguida i totes les seves pors, preocupacions i angoixes passen a ser les teves i totes les seves alegries, els alleujaments i satisfaccions també seran teus per sempre més. 
Aquests són els llibres que recordaré sempre, per les emocions que sacsegen i per la placidesa i el benestar que et deixen quan els has acabat.



Anna Gavalda i Susie Morgenstern viuen a França i els seus llibres allà són best sellers i han obtingut multitud de premis i reconeixements.

A què esteu esperant?
Aneu corrents a la llibreria o a la Biblioteca a buscar-los!!









dimarts, 22 de setembre de 2015

ARRAN DE FONT AMB CONTES I POEMES

El col·lectiu Rubí d'Arrel, amb la seva tasca de recuperar espais de la nostra ciutat, va netejar i redescobrir la Font de Sant Muç, ara ja fa uns quatre anys, i ajornat del juliol que va ploure, aquest 18 de setembre van organitzar, juntament amb Omnium Cultural, una caminada literària per gaudir d'aquest tros de bosc recuperat a les bardisses i als matolls .

Treure herbes, netejar el camí i preparar l'espai amb garlandes, equip de so, convidar a dos grups de música per amenitzar la festa és el que ens van preparar per acompanyar la lectura de contes i poemes que vam seleccionar amb Roser Tutusaus.
Filant la història al voltant de l'aigua de la font vam lligar aquests contes i poemes i vam tenir una colla de "rapsodes" a la llum de la lluna per oferir a un bon grup de gent que s'hi va acostar caminant.



Primer una mica de sopar i després, música i lectures.


En Jordi Simó i Eduard Puigventós ens van explicar el perquè de la festa i ens van encoratjar a seguir recuperant espais, com el que ha recuperat la Montse Fraguas, també redescobrint la font de Can Roig.


Mireu quina diferència! Així és com està ara! 
A veure si l'any que ve es pot fer l'Arran de Font a Can Roig!



Vam comptar amb quatre components del grup de teatre La Càmara (Àngel Miguel, Manu Fuster, Fran Rueda, Roser Tutusaus) dos del grup teatral Gatzara (Mariona Checa i Montse Bartroli) i també amb Rosa Pujol, Montse Fraguas i Eduard Puigventós.


La selecció dels textos va tenir com a eix vertebrador l'aigua i  les fonts, per això vaig triar cinc contes on hi fossin protagonistes, i per donar-li un to poètic, Joan Vinyoli i Joan Maragall van arrodonir la selecció.







A tots, l'aigua hi té un paper fonamental i va ser la mestria de la Roser, la que va lligar els textos i els va vestir amb el posit literari  per poder-els-hi donar el to adequat. És un plaer treballar amb qui coneix bé el seu camp i el comparteix de bon grat, t'ho passes bé i aprens molt.

Un dels poemes que es van recitar és  aquest.

Ara puc dir: sóc a la font i bec,
i bec fins a morir-me

de set de voler més no sabent què,

que és així com no es mor

en veritat del tot: vivint en la fretura

d’alguna cosa sempre. Sense

fretura, què seria de nosaltres,
aquests a qui fou dat el privilegi
de la santa follia de ser càntic,
vent desfermat, incendi
que es destrueix a si mateix, mentre salvades
queden les coses que tocà i més pures.
Oh, il·luminats! La nostra
comesa humil: obrir del tot orelles
al primigeni cant i declinar.”


"Elegia de Vallvidrera (IV)" dins Joan Vinyoli. Passeig aniversari. 1984 .

A títol personal, el nostre il·lustre Rubinenc d'adopció, l'escriptor Enric Larreula, ens va recitar algun dels  poemes del seu Animalari i ens va fer riure a tothom, grans i petits.


Va ser tot un descobriment, conèixer la música dels "Carajillo d'anís" d'aquests dos joves entusiastes. Sempre m'havia fet una mica de por, això de la música folk, però em va sorprendre l'aire que li van donar a l'acordió, divertit i molt animat. Tot un encert!



Gràcies a Lluc Aumatell i Marçal Turu per aquesta sorpresa!


I per acabar, les balades i el jazz de Roger Margarit. Tot un luxe!

Esperem que, per aquesta font, aviat ragi també aigua a més de contes, versos i música!


divendres, 4 de setembre de 2015

UN ESTIU PLE D'EXPERIÈNCIES

Hola!
Els estius, ja se sap, serveixen per intentar fugir una mica de les rutines, per sortir a passejar, per gaudir dels amics de capçalera (com diu la Roser), per compartir estones de conversa, per trobar el temps per fer aquelles coses que més ens agraden, per ocupar-nos dels familiars que tenim una mica abandonats. Amb tot això es combinen sortides, visites, concerts, lectures, bons àpats i de resultes de tot, aquí us ofereixo un combinat de recomanacions. Espero que us agradin.

Tres homes en una barca (per no parlar del gos)
Jerome K. Jerome.
Editorial Blackiebooks
Per riure de valent i agafar-se la vida sense preses, gaudint de la companyia dels amics i de les mascotes. Una hilarant història del periple de tres "dandis" pel riu Tàmesi, on es veuran sorpresos per tota mena de vicissituds complexes i frustrants, com per exemple, voler obrir una llauna de pinya sense tenir cap obrellaunes, o muntar el tendal de la barca per passar la nit, sense tenir la més mínima destresa ni per obrir un paraigües!  Reflexions sobre la natura i el bon viure complementen aquest creuer d'aquests tres homes i un gos que us robaran el cor. Aquí us poso un fragment de les recomanacions que ens fan per emprendre el viatge.

"Que la barca de la vostra vida sigui lleugera, 
que vagi carregada només de les coses que necessiteu: 
una casa senzilla i plaers simples, un o dos amics dignes d'aquest nom,
 algú que estimeu i que us estimi, un gat, un gos,
 una pipa o dues, el menjar i la roba necessaris, i, de beguda, 
una mica més de la necessària, ja que la set és una cosa perillosa"



Aquest esperit tranquil lliga perfectament amb el concert que van fer a El Vendrell, a la Vil·la Pau Casals.
Us recomano molt i molt la visita a la casa que va ser l'habitatge de Pau Casals i ara és un museu. La seva vida i la seva obra exposades per conèixer una mica més aquest defensor de Catalunya. L'espai és ampli i defineix molt bé la personalitat del músic i als jardins hi fan uns concerts gratuïts tots els dissabtes de l'estiu.
Aquest de la foto va ser l'últim i els components del quartet de corda Quàrtic ens van oferir un concert original amb tangos de Astor Piazzola i d'Albèniz i suites de Schwertberger. 
Preneu nota per l'any que ve!





Si voleu visitar la pàgina tindreu tota la informació. Val molt la pena.
www.paucasals.org


Podem seguir amb una lectura una mica més seria, la que ens posa, de cop, al frec de l'actualitat i que ens ensenya que, malgrat el temps, no millorem gaire en relació a les penalitats dels altres.
De resultes de la visita a la Maternitat d'Elna, va arribar a les meves mans el llibre que va escriure Assumpta Montellà sobre la vida d'Elisabeth Eidenbenz, la infermera suïssa que va salvar tantes vides de mares i nens del camp de refugiats d'Argelés. L'autora té un blog que us recomano si voleu saber més coses de les sortides que organitza per la ruta de la batalla de l'Ebre o la maternitat d'Elna, per posar dos exemples.

http://sentimentsaflordepell.blogspot.com.es

Elisabeth Eidenbenz. Més enllà de la Maternitat d'Elna.
Assumpta Montellà.
Editat per Ara Llibres.

La visita et deixa el cor encongit, i més, quan penses que, avui dia, hi ha milers de Sirians, homes, dones i nens, que pateixen el mateix calvari que allò que tant condemnem que va passar a casa nostra...



 L'edifici que va acollir tantes vides, ara és un museu per recordar tot el que van patir totes aquelles dones, i al pis de dalt, hi ha exposats uns dibuixos oferts per Carme Solé Vendrell per homenatjar-les. Les mirades dels nens dibuixats ens ho diuen tot.


Les casualitats no existeixen, a la maternitat d'Elna hi havia una carta que va enviar Pau Casals a la mateixa Elisabeth oferint-li una ajuda econòmica per sufragar les despeses de la maternitat. Aquesta mateixa carta, la tenen exposada també en el museu Pau Casals. Dues persones compromeses que tenen nexes d'unió solidaris i exposats.

I sortint d'aquí, a La Jonquera la visita és obligada, al Museu Memorial de l'Exili, per completar la perspectiva dels exiliats de la Guerra Civil.
Molt recomanable l'exposició temporal Contes Infantils de la Guerra. Llibres infantils publicats a Catalunya entre 1936 i 1939. Hi serà fins el 27 de Setembre, encara hi podeu anar!

Ens diuen :
CONTES INFANTILS DE LA GUERRA ens explica la producció editorial infantil duta a terme durant la Guerra Civil Espanyola, posant l’accent en el bàndol republicà. Partint de la col·lecció privada de Freixes-Garriga, l’exposició ens mostra com els contes infantils van passar a formar part de engranatge propagandístic del moment. Del Comissariat de Propaganda a l’Editorial Estrella, d’El més petit de tots, a les adaptacions de contes clàssics com El gato con botas, els contes infantils es van convertir en una arma singular per ensenyar als més petits el món dual de bons i dolents que, en certa manera, s’estava enfrontant de forma fratricida al camp de batalla.

I per començar a explicar el que NO hem de fer als nostres petits lectors, un àlbum il·lustrat que potser ens ajudarà a ser una mica més tolerants i solidaris.

El mur
Escrit per Javier Sobrino i il·lustrat per Nathalie Novi, editat per Joventut.
Una faula que explica el conflicte entre els elefants d'orelles grosses i els elefants d'orelles petites, que es barallen pel menjar i que acaben per construir un mur que els separa. Els altres animals de la vall d'Okavango, les zebres, els hipopòtams, els rinoceronts i les girafes en pateixen les conseqüències sense poder-hi opinar.
El mur de troncs separa els animals, però també separa la zona on hi ha menjar i aigua.


El perill que ocasiona això a l'estació de les pluges farà que tinguin que enderrocar-lo i serà gràcies a la col·laboració de tots, que els elefants d'orelles petites es salvaran de morir ofegats.



"I a partir de llavors, els elefants d'orelles petites  
i els elefants d'orelles grosses
viuen en harmonia i comparteixen el menjar.
I el menjar el comparteixen els elefants de 
pell arrugada i els de pell llisa, els d'ullals curts
i els d'ullals llargs, els de color elefant i els de tots colors"

Us sona d'alguna cosa tot això? N'aprendrem mai ?
Esperem que si.