La meva llista de blocs

dimecres, 28 d’octubre de 2015

GRÀCIES ALS AVIS QUE ENS ACOMPANYEN

Hi ha qui ha tingut la sort de tenir un avi o una àvia que l'ha portat al cinema, al teatre, als museus, a passejar i descobrir la ciutat. Aquesta avis que transmeten el seu saber i la seva sensibilitat a uns nens que estan oberts a totes les meravelles del món, que necessiten alimentar-se de quelcom més que de tardes de futbol i passejades pel zoologic.  Aquesta avis que ens porten d'exposició o ens fan descobrir meravelles arquitectòniques de la ciutat.

Gràcies a un avi instruït i sensible, amb un interès excepcional per transmetre al seu net coneixements i experiències, vaig tenir la sort de descobrir un magnífic pintor català. 
El llegat cultural d'aquest avi, arriba a l'actualitat i s'escampa com en uns vasos comunicants.
L'avi d'en Ramon Muntané, un amic de capçalera, era amic del pintor Ramon Calsina i les nadales que rebia la família han estat guardades pel seu net com un tresor. Aquestes imatges, guardades a la retina del meu amic, l'han fet descobrir una exposició temporal al Museu de Montserrat, a la qual ens va convidar a anar-hi a parella i amics un assolellat diumenge al matí. 

Poder descobrir a Ramón Calsina va ser una sorpresa i poder veure la seva obra exposada al Museu de Montserrat, en unes sales grans, espaioses, i còmodes va resultar un luxe.


Ramon Calsina va ser amic i col·lega d'Avelí Artis-Gener "Tísner" i també de Pere Calders, i agafant les paraules que li dedica al pròleg del llibre sobre la seva obra en Tísner podem veure:


"Calsina és en pintura allò que Kafka, Vian i Calders, són en les lletres; Erik Satie en música o Arístides Maillol i Manolo Hugué en escultura: substituïu els pentagrames, els redactats o les maces i les escarpes -instruments de l'ortodòxia- o bé reduïu-los a això, a simples eines, posades al servei de la imaginació més desbocada."

Com expliquen a la pàgina web del Museu de Montserrat 
(http://www.museudemontserrat.com/ ) :

"Ramon Calsina va néixer el 26 de febrer de 1901 a la barriada obrera del Poblenou de Barcelona, un suburbi nascut de la industrialització, que bullia de reivindicacions socials, caracteritzat per un marcat dinamisme cultural i associatiu. Allí fou on Ramon Calsina s’obrí a la vida. La família hi tenia una fleca, on el pare, a les nits, feia el pa; la mare el venia de dia i ell, infant, amb el cove a l’esquena, el repartia a uns quants clients en sortir d’escola.
 
Aquell ambient marcà profundament la sensibilitat artística i humana de Calsina, que en la seva precoç vocació artística va trobar l’instrument per comprendre i judicar un món que li semblava injust i on va buscar-hi respostes. Per donar sortida a la seva extraordinària imaginació, necessitava dominar l’ofici, que va aprendre a l’Acadèmia Baixas i després a Llotja. Tots els crítics que han escrit sobre aquest artista han reconegut la seva excel·lència tècnica."





Es ben clar que tots, quan llegim un llibre, escoltem una música o veiem una pintura hi busquem allò en què ens hi reconeixem i jo, ens les pintures de Ramon Calsina hi vaig trobar multitud de referències al meu bagatge lector.



Aquest homenatge a la novel·la humorística de Dickens 
"Els papers pòstums del Club Pickwick"


I els paisatges Dickensians però amb l'afegit propi de la seva obra, aquest Realisme Màgic que impregna molts dels seus dibuixos i pintures.


 O aquest Quixot embadalit llegint a la seva cambra.


I aquest soldat, em va colpir per la semblança que hi ha amb el dibuix del còmic Puta Guerra de Jaques Tardi i Jean Pierre Verney, editat per Norma Comics.


I aquests personatges inclinats, com si preguessin, o amb una 
humilitat colpidora i en recolliment 
 em recorden una altra obra mestra.




Em porten a aquest quadre famós, "El Angelus" de  Jean François Millet.


Ramon Calsina dibuixava i pintava el que era ell, un vailet repartint pa amb el cap posat en els seus herois dels llibres que llegia, amb les seves vivències i els paisatges que l'envoltaven. Els seus referents hi són exposats en vitrines i prestatges.


La torre de les aigües del Poblenou la trobem a moltes de les seves pintures i la voluntat de reflectir una situació o un esdeveniment històric el veiem en aquestes flames de l'església que mostren la "Setmana tràgica" .


O la situació de Catalunya, no tan diferent de l'actual amb aquest dibuix irònic.





I era l'any 1969!


Han prorrogat l'exposició fins el dia 17 de gener del 2016. 
Val la pena agafar el funicular i fer una visita a aquest museu meravellós.

I aquesta és només una exposició temporal, el fons permanent és una joia amb la seva col·lecció de pintura catalana dels segles XIX i XX, amb Sorolla, Vayreda, Casas, Martí Alsina, Nonell, Mir, Sunyer, Rusiñol,... i també Pissarro, Monet, Sisley, Picasso, i molts altres per descobrir.

Aquest és de Julio Romero de Torres.

Us deixo amb un vitrall de la castanyera fet per Ramon Calsina,  aprofitant per desitjar-vos, bona castanyada i homenatjant als avis i les àvies que ens porten a descobrir coses noves i ens alimenten l'esperit. Moltes gràcies avi del Ramon Muntané! 




dimecres, 21 d’octubre de 2015

TALLER DE CONFECCIÓ D'UNA BIBLIOTECA DOMÈSTICA

Parlar de llibres amb persones als qui els hi agrada llegir és un bàlsam per l'ànima.
El taller que fem a la Biblioteca Mestre Martí Tauler a Rubí i a l'Ateneu Santcugatenc sobre com Confeccionar una Biblioteca Domèstica, com endreçar els llibres, com catalogar-los i donant una llista bàsica de llibres imprescindibles, està resultant una experiència molt enriquidora, també per a mi.
A Rubí els usuaris del taller és divers, des de persones que volen endreçar i catalogar els seus preciosos llibres fins alumnes de batxillerat de l'Institut Estatut que han volgut venir a compartir els seus amors pels llibres, passant per bibliotecàries curioses, professores, autores de llibres i psicòlogues àvides de coneixements.



És molt reconfortant veure joves amb ganes de llegir i de descobrir nous camins de lectura.
Em va fer especial il·lusió veure un llibre ple de post-its que portava per recomanar-nos la Judith. Fa poc que sent la passió pels llibres i té molt camí per recórrer, però té unes ganes boges de passar-s'ho bé llegint.



Espero que compartir lectures, descobrir nous autors, estils i sensibilitats sigui una tasca que pugui seguir fent durant mooolt temps!



A Sant Cugat, a l'Ateneu, el grup és més compacte, adults jubilats o no, però amb moltes ganes de parlar de llibres, de transmetre experiències vitals a través de les lectures, amb una il·lusió que s'encomana per tenir la biblioteca particular endreçada i a punt per gaudir-ne i per compartir amb familiars i amics. El programa informàtic que vaig explicar el primer dia per poder tenir una fitxa de cada llibre i tenir-los endreçats i catalogats, jo crec que ja el dominen molt més que jo! 
Ens queda una quarta sessió que la farem tot passejant per una llibreria per poder remenar, olorar, triar i veure com estan endreçats els llibres a les llibreries i com podem descobrir els tresors que s'hi amaguen. Moltes gràcies a les llibreries Racó del Llibre de Rubí, i a Alexandría i Pati de Llibres de Sant Cugat per deixar-nos transitar pels seus dominis.
I sobre tot, moltes gràcies a tots els participants!
Aquests ja han pujat al tren!



dilluns, 5 d’octubre de 2015

CARTA A HENNING MANKELL

Estimat Henning Mankell.

Aquesta carta t'arriba tard, durant el sopar d'avui el meu marit m'ha informat que has mort.
De cop, m'ha passat la gana. 
Feia dies que pensava que t'havia d'escriure arrel d'estar llegint el teu llibre "Arenes movedissses". 
En aquest llibre ens expliques, als teus lectors fidels, que tens càncer i que estàs espantat.
En aquest llibre ens expliques els teus dubtes i les teves preocupacions i ens fas un retrat del que som els humans realment cru.

El llegeixo als vespres, quan ja soc al llit i no puc avançar més de dos o tres capítols, tot i que són curts, perquè és amarg, és trist i dur, però addictiu. 
El meu ànim no suporta tanta realitat  però alhora, m'encanta llegir-lo i cada vespre espero l'estona que em concedeixo per compartir amb tu aquests relats que desgranen la teva vida, els teus records i les teves reflexions.
Aquest llibre és un llegat preciós que ens ha de servir per pensar en qüestions que afecten a tota la humanitat.


De fet, jo et volia escriure per donar-te les gràcies per tots els teus llibres, els de la sèrie de Kurt Wallander i també els altres, els africans. La sèrie de novel·la negra amb el Kurt Wallander com a protagonista  va significar donar una embranzida monumental a la novel·la negra, sueca i en general. Va crear molts lectors que van passar a ser fidels seguidors de tots els teus llibres i van tenir la destresa de dibuixar un esboç crític de la societat europea contemporània. Els teus llibres passaven a Suècia, però els conflictes, les tragèdies, i també les emocions eren extrapolables a qualsevol país d'Europa. 

Et volia donar les gràcies per fer que el comissari Wallander, formés part de les nostres vides i que, a través seu tinguéssim present temes com la integració dels immigrants, la violència de gènere o  el malestar que plana per sota la aparent perfecció dels estats nòrdics.

L'any 2008, durant l'entrega del premi Reina Cristina de Suècia, ja vas afirmar que "la immigració tenia que ser un problema assumit per Europa en el seu conjunt".

Has estat sempre una persona compromesa, amb els paisos africans i amb la causa palestina, i la teva valentia al formar part dels intel·lectuals que estaven al vaixell abordat per la marina israeliana quan tractaven de trencar el bloqueig de Gaza va ser digna d'un heroi.

Les teves paraules recollides aleshores van ser:
"Cap bloqueig de la història ha perdurat eternament.Ningú accepta la submissió. Tard o d'hora, a Israel li passarà el mateix que al sistema de l'apartheid a Sudafrica"

Com expliquen en l'article que et dediquen avui a El País: 
"Els seus llibres, en conjunt, formen un fresc impressionant de la Europa actual, una lectura imprescindible per a entendre els mecanismes que van portar al continent a viure la crisi més gran social i econòmica des de el final de la II Guerra Mundial."

Els llibres que conformen la saga són:

Assassins sense rostre
Els gossos de Riga
La lleona blanca
L'home que somreia
La falsa pista
La cinquena dona
Amb l'alè al clatell
El tallafoc
La piràmide
Abans de la gelada 
Ossos al jardí
L'home inquiet.

Gràcies, per haver-los escrit.

I també et volia donar les gràcies per tots els altres, els que parlen de l'apartheid i de les injustícies socials, dels juvenils que parlen de l'amistat, de la nostàlgia, de l'amor o de la solitud i de la por a enfrontar-se a un món difícil d'entendre. 
El protagonista dels quatre llibres de la saga és en Joel, un noi que ha de fer el pas cap a l'edat adulta amb totes les incerteses que comporta, amb les mancances de tendresa que arrossega per l'abandonament de la seva mare quan Joel era petit i amb un pare que no ha sabut expressar el que sent per ell.




Gràcies Henning Mankell, em sap greu no haver-te enviat aquesta carta, però et reto homenatge des de aquí.
Et trobaré a faltar.

Montse Marcet.
Lectors al tren.




dijous, 1 d’octubre de 2015

COMENCEM EL CLUB DE LECTURA AMB LES LLÀGRIMES DE L'ASSASSÍ

Comencem aquesta tarda, un nou curs del Club de Lectura Lectors, al tren! a la Biblioteca Mestre Martí tauler de Rubí.

Sempre que comencem una nova tanda, m'agrada explicar al les noies i nois que venen, els meus motius per fer aquesta activitat, que són bàsicament, aquests.

-Primer de tot, gaudir de la lectura. Venim a passar-ho bé llegint.
-Descobrir nous llibres i també descobrir què ens agrada i què no.
-Compartir el que ens ha generat la lectura del llibre. Ja siguin sensacions, emocions, descobriments, rebutjos, records...
-Aprofitar per parlar de temes que surten als llibres.
-Descobrir, amb cada llibre, una peça musical, una obra d'art i una obra d'arquitectura.
-Adonar-se de que diferents lectors tenen diferents percepcions de la mateixa història.


“Ningú va a parar als llibres amb la mateixa biografia, ningú, per consegüent, llegeix el mateix que un altre”

I a partir d'aquí, teixim una xarxa infinita que va d'imatges a músiques, a lectures, a sensacions, records o coneixements i compartim el que tenim el uns i els altres en el nostre bagatge cultural i emotiu.


LES LLÀGRIMES DE L'ASSASSÍ.
Anne-Laure BONDOUX.
Editorial Baula
En aquesta primera sessió, parlarem del tipus d'història que conté el llibre. No és una història dolça, ni amable. És una història dura i això s'ha d'avisar.
Com diuen els crítics del grup Gretel:

És un relat literari i colpidor, a l’alçada tant dels bons lectors, com dels que poden ser-ho. Negre des de la portada i amb un contrasts entre llàgrimes i assassí que ens avança la intensa barreja de violència i tendresa que trobarem al seu interior. No és un llibre voluminós ni una saga, no és fantàstic ni inclou la dosi convenient d’enamorament adolescent i acció per ser consumit en un no res, com la majoria de novel.les per adolescents. Malgrat això, és un llibre que pot atrapar tots els lectors, també els reticents, amb el seu redactat simple i directe, el seu ritme d’accions encadenades i el seu impactant inici amb un assassinat en terres desolades, sense concessions ni truculències. Situat a l’extrem sud de Xile, gairebé en un no-món, i amb uns personatges insòlits, també en la ratlla de la normalitat social (un assassí, un nen innocent sense edat, un ric desnortat sense força per prendre la seva vida), se situa decididament en el terreny de la complexitat humana. Relata en forma d’estilet poètic un procés d’aprenentatge d’humanitat i maduració.

El paisatge que ens presenta al començament és trist i erm, desolat i amb una colpidora solitud, característiques que a mi em remeten als paisatges de Caspar David Friedrich, (1774-1840) pintor que pertany al corrent del Romanticisme Alemany.

Malgrat que es basen en l'observació directa, els seus paisatges no aspiren a reproduir fidelment la natura, sinó a produir un efecte dramàtic i memorable. Les seves imatges són famoses per la seva contemplació melangiosa del món, la seva actitud davant el paisatge que no només representava el seu punt de vista personal, sinó que es tractava de seguir els corrents de l'època, el Romanticisme.

El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del segle XVIII,  inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Es podria concebre com una reacció al racionalisme de la il·lustració i el neoclassicisme donant importància al sentiment. El seu caràcter revolucionari i trencador amb les convencions socials de l'època és inqüestionable. 

Apareixen, per primer cop, personatges marginals vists com a símbol de llibertat, i que estan al marge de les convencions socials.
Aquest és el nexe d'unió amb el nostre personatge del llibre. Àngel Alegria, l'assassí que porta una vida absolutament oposada amb el seu cognom i que a través del fill del matrimoni a qui mata, descobrirà la tendresa, l'instint de protecció i que portar una vida diferent és possible.

Buscant informació per poder treballar els llibres, he trobat un llibre per les prestatgeries de casa que es diu Geografía romántica. En busca del paisaje sublime. Està escrit per un professor emèrit de la Universitat de Wisconsin Yi-Fu Tuan, humanista amb una cultura immensa i que ajunta les tradicions oriental i occidental. Aquest geògraf defensa la idea d'una geografia romàntica, d'una geografia imaginativa i atrevida, però ancorada en la realitat. Ens explica la història de la interacció humana amb els mitjans geogràfics terrestres, els habitables i també, els menys acollidors. 




I pensant en paisatges que ens transportin al lloc, he recordat la pel·lícula “Sense perdo” de Clint Eastwood, on un personatge marginal, com el nostre assassí Àngel, porta una vida redimida del crim gràcies també a l'amor d'una dona, Claudia.  
El tema Claudia's Theme, de la seva banda sonora, composat pel mateix Eastwood, és tendre, emotiu i trist. Amb dues guitarres aconsegueix posar-nos la pell de gallina.

Serà curiós veure a quins altres paisatges, llibres o sensacions els remet als meus companys de viatge del Club de lectura. 
Ja us ho explicaré.