La meva llista de blocs

divendres, 20 de novembre de 2015

47 TROSETS O LLIBRES PER LECTORS AMB SINDROME DE DAWN

De vegades costa trobar llibres adequats per lectors específics. Dies enrere, la Montserrat que va assistir al Taller de Confecció d'una Biblioteca Domèstica, em deia que li costa trobar lectures adequades per la seva filla amb Síndrome de Dawn.
He pensat que més que fer-li un correu personal, podria fer-ho visible per tothom qui ho necessiti.
Evidentment hi juguen els gustos personals de cadascú, però mirarem de posar llibres assequibles però interessants.
Comencem per una novel·la d'aquelles que en diuen infantil per què està en una col·lecció per nens però que resulta interessant per a totes les edats. Insisteixo en allò que les bones històries no tenen edat...

47 trossets
Cristina Sanchez-Andrade il·lustrat per Guridi.
Editat per Edebé.
La protagonista d'aquesta història és la Manuelita de Posa i Lleva, una nena una mica trapella amb els ulls ametllats i les orelles petites com cireres. La Manuelita, a les seves cèl·lules hi té 47 trossets en comptes de 46 i això la fa diferent.
La Manuelita té una germana petita que es diu Pussy que se l'estima molt  i que no sap que no totes les germanes grans són com la seva fins que uns personatges que anomenen "els nens corbs" li fan veure amb malicia.
Descobrir que la teva germana pot ser considerada estranya a l'escola per aquest personatges sinistres, pot resultar molt dur però la reflexió que fa la Pussy, amb tot el que arrossega de tendresa i sentit de la justícia és un exercici admirable de bondat, fortalesa i amor.
Les converses amb la mare a la cuina són una mostra de com s'ha d'educar amb el respecte i l'admiració per les característiques diferents de tothom.
Aquests "nens corbs" que ja veiem de quin color tenen l'ànima, es veuran rebatuts en els seus arguments quan la Manuelita els convidi a la seva festa d'aniversari . Ja se sap, als enemics, cal conèixer-los primer per poder veure si són de veritat tan dolents com ens pensem. 
Això em fa pensar amb l'àlbum il·lustrat "Pastis per a enemics":



Pastís per a enemics
Derek Munson i Tara Calahan
Editorial joventut.

Si un company us fa la punyeta i creieu que és el vostre enemic, us recomano que feu com el pare d'en Claudi, que li promet que farà un pastís per enemics per tal de desempallegar-se'n.
El truc però, per què funcioni, és un  ingredient que li ha de posar el mateix Claudi: ha de passar-hi tot un dia i ser amable amb ell.
Potser amb aquest temps compartit, descobrirem que aquest company no és com ens pensàvem i, fins i tot, descobrirem que canviar actituds dels altres, pot ser responsabilitat nostra. De vegades ens creem imatges falses i prejutgem a persones que gairebé no coneixem i tenir una actitud més oberta i de respecte pot evitar petits conflictes.

Però m'estic desviant del tema..
Un llibre escrit per Francesc Miralles que relata la història d'Anna Vives, una noia amb Sindrome de Dawn que va dissenyar una tipografia digital.

Si creus en mi, et sorprendré
Anna Vives.
Editorial Columna

L'Anna va dedicar  un any a apropar-se al mon de la lletra, treballant la lectura i l'escriptura. A través de l'observació de l'entorn i la investigació de diferents publicacions impreses, va analitzar les diferents formes que poden adoptar les lletres. La intenció original de la tipografia és imitar els traços de l'escriptura de l'Anna, una grafia molt particular ja que barreja caràcters en majúscula i minúscula de manera indiscriminada.
Al ser una tipografia de lletra lligada és molt adeqüada per utilitzar en textos curts o de caràcter informal. 
Aquest és un llibre que, a part de mostrar-nos aquesta tipografia divertida, ens mostra com la il·lusió, l'empenta i les ganes de treballar poden portar a trencar els esquemes que ens fem tots de les persones amb Sindrome de Dawn i que si volem aconseguir un somni, el que hem de fer és posar-nos a treballar per aconseguir-lo.

Serena
Dolors Garcia i Cornellà
Editorial Cruïlla.

Aquesta petita novel·la és una joieta per a totes les edats.
Basada en un fet real quan a Barcelona el dia de la candelera de l'any 1428 un terratrèmol va sacsejar la ciutat i de resultes d'això, la rosassa de l'església de Santa Maria del Mar va caure i va esclafar a varies persones.
A la novel·la, la Serena aconsegueix salvar-se, però no podrà dir el mateix la seva estimada mare i ella, només amb 14 anys,  haurà de prendre la responsabilitat i el compromís de cuidar-se de les seves set germanes i d'un negoci amb l'absència del pare segrestat pels pirates i serà gràcies a les ganes de fer les coses ben fetes i a l'ajuda d'una amiga que se'n podrà sortir.
L'empenta, la solidaritat, la capacitat d'esforç i treball els tornem a trobar en aquesta tendra i trepidant història que ens atraparà en la seva lectura i en aquesta primera imatge de la portada, amb les meravelloses il·lustracions de Jordi Vila Delclós que són un valor afegit  amb aquest preciosisme que té per retratar ciutats, persones i situacions.

Hachiko
Lluís Prats.
Il·lustrat per Zuzana Celej.
La Galera
Només de pensar en aquest llibre ja se m'humitegen els ulls.
La història del gos que esperava al seu amo, el professor Ueno a l'estació de tren on cada dia arribava de la feina s'ha portat al cinema dues vegades (amb més o menys fortuna) i està basada en una història també real.
Aquest relació tan especial d'amistat i fidelitat que s'estableix amb el gos i el seu amo i que, quan el professor pateix un atac de cor i no torna a casa es manté per tota la vida del gos, que, cada dia, fidelment i sense interrupció anirà a esperar-lo. 


Ens explicava l'autor, en Lluís Prats, en la presentació del llibre, que volia escriure un relat que fora capaç d'emocionar als joves lectors d'aquesta franja en la qual sembla que s'han tornat insensibles, els 11-12 anys, i a fe que ho ha aconseguit! 
Val a dir que el relat, emotiu, tendre i colpidor va meravellosament acompanyat de les il·lustracions d'aquesta artista que em fa posar la pell de gallina quan veig les seves creacions!

Visiteu, si us plau! el seu blog


http://zuzannacelej.blogspot.com.es/



De fet, ella defineix la tècnica emprada en les il·lustracions de Hachiko com "aquarel·la i llàgrima sobre paper" i no pot ser més precisa la definició; no podreu evitar que les llàgrimes us rodolin per la galta llegint text i imatge d'aquesta emotiva història.




Aquí teniu el autèntic Hachiko, "el que espera".

Aquest llibre m'ha portat, a més, una de les més grans satisfaccions amb els meus alumnes del Club de Lectura Lectorsaltren! de la Biblioteca Martí Tauler quan en Jesús, un fantàstic "endrapallibres" em va confessar que, després que li recomanés el llibre, va anar corrents a comprar-lo (tot i que jo li havia deixat el meu), el va llegir d'una tirada i després el va fer llegir a tothom a casa seva! 
Em va explicar que havia passat a ser el seu llibre preferit-preferidíssim de tots els que havia llegit mai!
Ell també em va fer emocionar...

Per no allargar-me gaire més, posaré un llistat d'altres lectures que crec adients per la selecció.
- Kulanjango. El viatge de l'àguila. 
Gill Lewis
Editorial Cruïlla
Com a través de la voluntat d'ajudar a un ocell, s'estableix un vincle entre joves de paisos i maneres de viure diferents. Respecte pels animals i solidaritat amb els altres.

- El jardí secret.
Frances Hodgson Burnett
Viena edicions.
Ja ressenyat el dimarts 12 de Maig del 2015.

- L'evolució de la Calpurnia Tate.
I també la seva continuació:
- El curiós món de la Calpurnia Tate.
Jacqueline kelly
La galera
Texas, finals del segle XIX i una noia que vol seguir les passes del seu avi, naturalista i l'oposició de la seva mare que vol que aprengui "coses de senyoretes". Rebelió i tenacitat.  

- Cavall de guerra.
Michael Morpurgo
Estrella Polar
Una bellíssima història d'amistat entre un noi i un cavall en temps de guerra.

- Kafka i la nina que se'n va anar de viatge.
Jordi Sierra i Fabra
Empúries.
Per consolar una nena que havia perdut la seva nina, Kafka li va escriure les cartes que aquesta, li hauria enviat en el seu suposat viatge.

- Jo, el desconegut.
Antoni Dalmases.
Cruïlla.
L’Arnau s’ha enamorat de l’Olga i, darrere d’ella, es comença a dedicar al voluntariat cuidant un avi amb inici d’Alzheimer. Així descobreix el món dels avis sols i la lluita dels maquis, comença una nova relació amb els pares i, sobretot, s’adona que no es coneixia prou bé a ell mateix.

Espero que us serveixin les recomanacions!










dimecres, 4 de novembre de 2015

LA GUERRA, ELS EXIL·LIS.

No puc deixar de pensar en un àlbum il·lustrat d'aquells que et dona un cop de puny a l'estomac.
Acabo de veure que el reediten i crec que mai havia estat tan vigent com ara.


L'illa d'Armin Greder.
Editat per Loguez

Arriba a una illa, un home portat pels corrents del mar, nu  i espantat. 
Malgrat és inofensiu i només busca un lloc on refugiar-se, el poblat sencer el rebutja, li té por i el foragita.
La por al desconegut, a l'estrany, els empeny a demonitzar-lo i atribuir-li trets fora de mida.
Aquest personatge petit en comparació amb els habitants del poble, sempre nu, quasi transparent i astorat per la reacció de la gent és la viva imatge dels refugiats com els de Siria, i les reaccions dels habitants de l'illa, malauradament, massa semblants a les nostres, a tots els europeus que només volem tancar les fronteres.




La força de les imatges a l'inici, aquesta muralla immensa que envolta la població i que no té finestres ni obertures, la veiem en un contrapicat amb la mirada del personatge que arriba i es troba amb aquesta inexpugnable paret que separa de tot el que vingui de fora, talment una illa dins una illa.
Fronteres, murs, negació d'auxili... paraules vigents i actuals que fan posar la pell de gallina i entristeixen.


La editorial Loguez ens il·lustra amb una altra història aquesta cruesa i desolació a través de la mirada d'un infant.



Akim corre
Escrit i il·lustrat per Claude K, Dubois.

Aquest  artista belga fins ara ens tenia acostumats a llibres dolços, tendres i suaus i en aquest canvi de registre ens relata  la senzilla quotidianitat del nen que un dia  juga i riu amb els amics i de cop i volta la guerra esclata i transforma de manera brutal la vida del nen i de tots els habitants del poble.


Akim es troba sol, la seva família s'ha dispersat, la seva casa ha estat destruïda i vaga desconcertat fins que de cop, un adult l'estira i se l'emporta amb els que fugen.

El poc text fa encara més potents les imatges que ens mostren la destrucció, la mort i el desconcert d'aquest nen sol i desemparat.   


Només un toc de color gris brut i el negre impera  amb aquest traços de llapis ràpids i expressius. 

Finalment, Akim aconsegueix arribar a un camp de refugiats on es retroba amb  la seva mare. Al menys, en els llibres hi trobem una mica de consol.


"L'emoció és la única força del meu treball...La mirada dels nens es creuarà amb la dels meus personatges. Per què aquest encontre màgic es produeixi, és necessari que la mirada sigui sincera i viva"

Aquestes són les paraules de l'autor que vol arribar fins a l'ànima dels qui entrin en el seu àlbum i es posin a la pell de l'Akim.


Una altra història relacionada amb els nens i la guerra no té un final tan esperançador com l'anterior.
La croada dels nens basat en un poema de Bertold Brech il·lustrat per  Carme Solé Vendrell ens narra la fugida d'una colla de nens, cada cop més nombrosa, que fugen a la recerca de la pau en algun país amb una fortalesa esfereïdora i tristíssima a través d'uns paisatges nevats, erms i inhòspits.


"L'any trenta-nou a Polònia,
hi va esclatar una guerra,
convertint ciutats i viles
en terra erma.
...
No se'n sabia res de Polònia
ni notícies ni cartes
però una història corria
que a l'est encara és contada.

L'explicaven en una ciutat
mentre a fora nevava,
parlava d'uns infants
que erraven en croada.
 ....

Enterraren un infant
un jove amb cabells d'àngel,
dos polonesos, dos alemanys
varen fer el sot en un marge.
....
La neu tapava els senyals
que orientaven les dreceres
estaven trencats, canviats
a causa de la guerra.
...
A l'antic Sud-Est de Polònia
envoltada de paratges blancs
va desaparèixer sense rastre
la croada dels infants.

Si acluco els ulls
els veig caminar
d'una granja a una vila
d'una vila a una ciutat"



Nens que fugen, que viatgen en pateres, en barcasses i que cerquen desesperadament un món lluny de la guerra, les bombes, la fam i la mort.



Ziba vino en un barco
Escrit per Liz Lefthouse, acompanyat de les magnífiques il·lustracions de  Robert Ingpen i editat també per Loguez.


Relata les emocions de Ziba, una nena que viatja en un vell i abarrotat vaixell amb la seva mare i amb dotzenes més de persones que fugen de la guerra, lluitant amb una tempesta enmig del mar.







Ziba recorda l'escalfor de casa seva a través de les imatges que li venen a la memòria i li porten els olors del menjar de casa seva, la convivència amb les tietes i  i els jocs i les rialles amb altres nens al peu de les muntanyes.



Mentre el vaixell navega a la deriva, Ziba es veu entre els braços del seu pare que li xiuxiueja poemes i l'abraça afectuosament.


Però ara estan soles i malgrat la incertesa la mare encara li transmet tendresa i protecció estrenyent-la entre els seus braços i cantant-li una cançó. La por i l'obscuritat provocada per les armes i la bogeria de la guerra han estat substituïdes per l'esperança i pel somni de que cares somrients les acullin allà on arribin.

 "Azadi",  li diu a cau d'orella al final del llibre ....llibertat.

Un missatge d'esperança que esperem que es converteixi en realitat per a tots aquells nens i nens que arriben a les nostres costes.