La meva llista de blocs

divendres, 22 de gener de 2016

DEL FLANAGAN A L'ALEXIS RODON




“Hauries de posar un Rodon a la teva vida”
BARCELONA MUSEU.jpg
Fotografia d'Empar Calatayud



Amb aquesta frase al principi de La violència justa, la última novel·la de Andreu Martín us enganxareu a la seva lectura i ja no parareu.
La violència justa, justa per partida doble com ell va explicar ahir a la xerrada que ens va oferir a la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí.
Justa per què ha de ser de justícia , i també justa per la mida exacta…
Una trama absolutament addictiva que parla de la violència de gènere, de les venjances personals i de la legitimitat de la utilització de la violència.

Encara no l’he acabat, tot just la vaig començar ahir a la nit, però.. buf, no la puc deixar!
La mestria d’Andreu Martín de situar-nos en aquesta Barcelona actual i despullar-la per mostrar algunes de les seves parts més amagades és indiscutible.

Des dels escenaris de les novel·les del Flanagan, passant per les de la Wendy, Barcelona Connection, Cabaret Pompeya, Societat negra, Les escopinades dels escarabats i moltes altres més, anem descobrint aquesta societat que ens envolta, amb totes les seves parts fosques i terribles, amb els personatges que pul·lulen pel cantó negre de la vida i també pels que ajuden a desenmascarar-los.

Tal com deia Andreu Martín ahir, a l’entrevista a Ràdio Rubí, abans de començar la tertúlia:

La novel·la policíaca és la que millor ens descriu la societat que estem vivint ara mateix, i per tant, si la meva ànsia és la de descriure el meu entorn, el millor camí per a mi, és la novel·la policíaca"





DE PEU PARLANT.jpg


Vam començar parlant del Flanagan, ja que No t'en rentis les man, Flanagan, és el llibre que vam llegir amb els nois i noies del Club de Lectura Lectors al tren! i des de No demanis llobarro fora de temporada fins a Els bessons congelats el personatge del Flanagan ha anat explicant a varies generacions de lectors que, si volem, amb les nostres accions, podem fer alguna cosa per millorar la societat en la que vivim.
M’encanta el missatge positiu que traspuen les novel·les d’aquest autor, amb la seva filosofia vital i de lluita contra les injustícies. 
Com diu en la seva columna del diari Ara d’ahir dijous Carles Capdevila titulat ¿Serveix de res el periodisme de denúncia?:


“El circuit en què ens escandalitzem però anem assumint que les coses continuïn o empitjorin requereix que pensem diferent. Si tenim com a missió transformar la societat, la nostra feina no s’acaba quan ho hem dit, sinó quan ens han entès”

Aquesta missió se la fa també seva Andreu Martín, i, per extensió jo mateixa, intentant que els nois i noies que llegeixen els llibres que triem pel Club de Lectura, els converteixin en persones que pensen i que vulguin, de veritat, transformar la societat en un lloc més just i equitatiu.

Moltíssimes gràcies a Andreu Martín pels seus llibres!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada