La meva llista de blogs

dissabte, 30 de gener del 2016

LES MALETES D'AUSCHWITZ

Avui les maletes que obrirem  són les dels quatre personatges del llibre que treballarem la setmana que ve al Club de lectura Lectors al tren! a la Biblioteca Mestre Martí Tauler.

En Carlo, un apassionat dels trens, la Hanna que passa les nits comptant estrelles, l’Émeline que no entén per què ha de dur una estrella groga a l’abric i en David, que fuig del gueto de Varsòvia amb el seu inseparable violí.

Quatre maletes de les milers que podem trobar a la pila que hi ha a la sala número 4 del 5é bloc, darrera d’una gran vidriera que separa al visitant que avui dia pot anar a Auschwitz, el que va ser un dels camp d’extermini més horrible que coneixem.


Quatre històries de nens jueus que van patir un dels horrors més grans de la història de la humanitat.
Més de sis milions de jueus van perdre la vida en l’extermini nazi. A més d’ells, també van matar als camps de concentració uns altres tipus de persones: homosexuals, gitanos, discapacitats, presoners de guerra, opositors polítics.. No n’hi ha una xifra exacta, però són milions de persones, entre set i onze; això fa un total que oscil·la entre els tretze i els disset milions…
Està molt aviat dit...entre tretze i disset milions.

No serà una lectura molt agradable, però si els nois i noies estan preparats per veure sense immutar-se tota la violència a les sèries, als còmics i als dibuixos animats, potser cal trepitjar la realitat per adonar-se’n de que la violència pot ser utilitzada d'una manera totalment fora de mida i de raó i que cal combatre-la.

El llibre es llegeix d’una tirada i et deixa l’anima encongida, com sempre que veiem o llegim alguna història que té a veure amb l’Holocaust, però ens ha de servir per parlar de la barbàrie de creure’s millor que els altres i amb dret de decidir qui viu i qui no.

Ens acompanyarà l'àlbum il·lustrat de referència del tema, Rosa Blanca de Roberto Innocenti, editat per Loguez.

La història d'una nena alemanya, rossa i de pell blanca, que veu passar per davant de casa seva uns camions carregats de persones, adults i nens, que no entén a on els porten.
Un dels dies, veurà un nen que intenta escapar i que és caçat pels soldats i retornat a dins el camió, aquell dia decidirà seguir-los per averigüar què esta passant.



El que descobrirà l'afectarà tant que serà incapaç d'abandonar aquelles persones i el seu afany per ajudar-les acabarà tenint, també per a ella, terribles conseqüències.


Rosa Blanca és un preciós àlbum que ens servirà per copsar el fred, la tristesa i la por que habitava dins el camp d'extermini.



Un altre bon exemple és l'altre àlbum de Roberto Innocenti La història de l'Erika, editat per Kalandraka, basat en un testimoni recollit per Innocenti d'una noia a la que va conèixer i que li va explicar que ella es va salvar de morir a Auschwitz per que, la seva mare, en un acte de fortalesa i determinació, la va tirar per la minúscula finestreta del vagó que se la emportava, al sentir que fora del vagó hi havia persones que potser l'agafarien.


Altres llibres que tindrem per aprofundir el tema són:
Anna Frank, de Josephine Poole i Angela Barret, editat per Lumen.


El noi del pijama de ratlles de John Boyne, editat per Empúries i La butxaca.
Pastís de xocolata amb Hitler de Emma Graigie, editat per estrella Polar


Si us voleu acostar a la meravellosa obra de Roberto Innocenti, aquí teniu l'enllaç a la seva web, no us ho perdeu!


I prometo que el proper post, serà una mica més alegre.
Tindrem mooolts gats.
Noemí Villamuza. Històrias de Mix, de Max i de Mex


divendres, 22 de gener del 2016

DEL FLANAGAN A L'ALEXIS RODON




“Hauries de posar un Rodon a la teva vida”
BARCELONA MUSEU.jpg
Fotografia d'Empar Calatayud



Amb aquesta frase al principi de La violència justa, la última novel·la de Andreu Martín us enganxareu a la seva lectura i ja no parareu.
La violència justa, justa per partida doble com ell va explicar ahir a la xerrada que ens va oferir a la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí.
Justa per què ha de ser de justícia , i també justa per la mida exacta…
Una trama absolutament addictiva que parla de la violència de gènere, de les venjances personals i de la legitimitat de la utilització de la violència.

Encara no l’he acabat, tot just la vaig començar ahir a la nit, però.. buf, no la puc deixar!
La mestria d’Andreu Martín de situar-nos en aquesta Barcelona actual i despullar-la per mostrar algunes de les seves parts més amagades és indiscutible.

Des dels escenaris de les novel·les del Flanagan, passant per les de la Wendy, Barcelona Connection, Cabaret Pompeya, Societat negra, Les escopinades dels escarabats i moltes altres més, anem descobrint aquesta societat que ens envolta, amb totes les seves parts fosques i terribles, amb els personatges que pul·lulen pel cantó negre de la vida i també pels que ajuden a desenmascarar-los.

Tal com deia Andreu Martín ahir, a l’entrevista a Ràdio Rubí, abans de començar la tertúlia:

La novel·la policíaca és la que millor ens descriu la societat que estem vivint ara mateix, i per tant, si la meva ànsia és la de descriure el meu entorn, el millor camí per a mi, és la novel·la policíaca"





DE PEU PARLANT.jpg


Vam començar parlant del Flanagan, ja que No t'en rentis les man, Flanagan, és el llibre que vam llegir amb els nois i noies del Club de Lectura Lectors al tren! i des de No demanis llobarro fora de temporada fins a Els bessons congelats el personatge del Flanagan ha anat explicant a varies generacions de lectors que, si volem, amb les nostres accions, podem fer alguna cosa per millorar la societat en la que vivim.
M’encanta el missatge positiu que traspuen les novel·les d’aquest autor, amb la seva filosofia vital i de lluita contra les injustícies. 
Com diu en la seva columna del diari Ara d’ahir dijous Carles Capdevila titulat ¿Serveix de res el periodisme de denúncia?:


“El circuit en què ens escandalitzem però anem assumint que les coses continuïn o empitjorin requereix que pensem diferent. Si tenim com a missió transformar la societat, la nostra feina no s’acaba quan ho hem dit, sinó quan ens han entès”

Aquesta missió se la fa també seva Andreu Martín, i, per extensió jo mateixa, intentant que els nois i noies que llegeixen els llibres que triem pel Club de Lectura, els converteixin en persones que pensen i que vulguin, de veritat, transformar la societat en un lloc més just i equitatiu.

Moltíssimes gràcies a Andreu Martín pels seus llibres!