La meva llista de blogs

dilluns, 15 de febrer de 2016

UN DE BON ROTLLO (Dedicat a la Teresa S.)

El llibre de la Senyoreta Buncle.
Dorothy Emily  Stevenson
Col. El cercle de Viena
Viena Edicions


Ho confesso, m’he convertit en una dessie!!!
Les dessies, sóm les fidels seguidores dels llibres d’aquesta dona que, malgrat no li van posar fàcil, es va convertir en una escriptora  d’èxit a partir de la publicació del seu primer llibre, aquest que avui comento.


Filla d’un famós constructor de fars, que era cosí de Robert Louis Stevenson ( si el de l ‘Illa del tresor i el Dr. Jekyll i Mr Hyde)  que no volía que la seva filla es dediqués a l’escriptura ni tingués estudis universitaris.


Una mica com la Calpurnia , el personatge de la novel·la L'evolució de la Calpurnia Tate, escrita per Jacqueline Kelly, aquella noia que no es conformava amb aprendre a cosir i a cuinar i volia ser naturalista o biòloga; Dorothy va escriure en secret i l’any 1934 va publicar El llibre de la Senyoreta Buncle, ara editat per Viena, en aquesta col·lecció farcida de meravelles i que va ser el primer d’una cinquantena de novel·les.



“La Senyoreta Buncle, una soltera de poble que ja quarenteja, s’ha quedat sense estalvis i ha de trobar urgentment una solució. I se li acut que podria escriure una novel·la (com si amb una novel·la es pogués guanyar diners!). O criar gallines, una feina que amb tanta ploma no és gaire polida. És per això que acaba triant la novel·la. I resulta que hi té traça, però li falta imaginació. Així que escriu sobre el que coneix millor, els seus veïns, però perquè no es noti tant té la precaució de canviar-los el nom i signar la novel·la amb un pseudònim, per si de cas...Encara que és tan improbable que ningú del poble arribi a llegir el seu llibre!

Així ens descriuen a la contra, els editors aquesta deliciosa i divertida novel·la.. i com ja podeu suposar, i tant que la llegeixen els habitants del petit poblet anglès!
I el rebombori que es munta!

Un llibre dins un llibre, dins un llibre..! Encara que la fórmula no sigui nova, està tan ben construïda i és tan divertit que no us en adonareu que ja l'haureu acabat.

Una novel·la ben escrita, acuradament editada i traduïda per marta Pera Cucurell que us acompanyarà aquests vespres que necessiteu desconectar i endinsar-vos en aquest micromón ple de petites enveges i mesquineses, però també de bona gent i entranyables personatges. 

L'editor, el Sr Abbott, amb la seva visió comercial desencadenarà aquest seguit d'indignacions i situacions un tant còmiques que correran pel poble quan edita aquest Pertorbador de la pau, títol del tot escaient tenint en compte el trasbals que comporta. 
Però, no és cert que la realitat supera la ficció? Doncs aquí ho veurem quan el que passi a la vida real, sigui el que surt a la novel·la i, com si seguissin un guió pactat, els personatges prenen possessió dels seus altre ego de la novel·la.

Agrair a Viena aquesta joieta i demanar-els hi que publiquin, si us plau, les altres dues de la sèrie
Mis Buncle Married i The two Mrs Abbotts.

Que passeu una bona estona! 
A veure si t'agrada Teresa!!

dimarts, 9 de febrer de 2016

RECOMANACIÓ DE JAUME CENTELLES

Avui us passo una ressenya d'un llibre que ha fet en Jaume Centelles al seu blog "La invitació a la lectura" .
Els que en saben en saben molt!
Ens parla d'un llibre preciós Història de la bicicleta d'un home llangardaix, de Fina Casalderrey, editat per Nandibú. 
Amb admiració aquí us la passo.




L’autora d’aquest relat, la Fina Casalderrey, escriu a la dedicatòria “…relat amb gust de pastís de xocolata negra i de suc de llimona amb sucre” i és aquest el gust que et queda quan acabes de llegir la història del nen que té un nom molt gran, Mundo, i que viu en un poble de Terol, Albarracín, amb una mare que muny cabres i fa formatges i un pare, pastor d’un ramat de mil cinc-centes ovelles.
La novel·la comença quan el nen té deu anys i molts somnis al cap. En Mundo és eixerit, intel·ligent i bon jan i un dia coneix a en Camilo, un treballador de la companyia de telèfons que passa pel seu poble instal·lant els pals que aguantaran els fils telefònics. Aquest home, amic del pare del nen, es desplaça amb una bicicleta (la que dóna títol al llibre) que tindrà una importància cabdal en els darrers capítols:
“…tenia una barra central que anava des del manillar fins al seient i de la barra penjava una maleta negra amb la paraula TELEFONOS en lletres majúscules i un número a sota, 217. Tot escrit en blanc. Darrera del selló, al portaequipatges, hi duia molts cinturons curtets i amples….”
La novel·la se situa en els mesos previs a l’esclat de la Guerra Civil on la misteriosa desaparició del pare del nen, situa un escenari on els silencis, les mirades dels veïns, les denúncies, les traïcions i les complicitats formen una teranyina de situacions molt ben explicades, molt sentides i que ens arriben al cor, sense caure en artificis narratius fàcils o previsibles.
El personatge d’en Camilo, el zelador de telefonia, amic de la família, que ensenya al nen a anar en bicicleta i el fa pujar dalt d’un dels pals de telèfons, esdevé clau perquè les seves anades i vingudes permetran que el nen i la seva mare tinguin coneixement del seu pare mitjançant uns llibres que contenen missatges ocults; uns llibres de poesia que són un homenatge a Miguel Hernández (
El rayo que no cesa i Viento del pueblo). També hi ha referències al conte que el poeta va escriure a la presó, sobre paper higiènic, per al seu fill Manolillo (El potro oscuro) sobre paper higiènic.
“El conte acabava dient:
I van anar galopant i galopant i galopant.
Li va semblar una història bonica. La va posar sobre la tauleta amb cura. Aquell paper era fràgil com les ales d’una papallona.”


Una història molt ben escrita, farcida d’imatges poètiques, i que serà una de les lectures comentades en els propers mesos. L’he llegit d’una tirada i crec que és molt recomanable, especialment a partir de cinquè de primària.
El llibre, traducció de l’original gallec 
historia da bicicleta dun home lagarto, el podeu trobar en català publicat per Nandibú, amb il·ustracions de Dani Soms.
Més informació de l’autora a 
http://fina.casalderrey.com/

Si voleu visitar el blog de Jaume Centelles, aquí teniu l'adreça. Us ho recomano!
http://jaumecentelles.cat/